Laudiuij equitis Hjerosolimitani ad Fra[n]cinu[m]...

Notes: Alguns repertoris l'identifiquen com ed. de Barcelona, impresa amb tipus de Johannes de Salzburg i de Pablo Hurus, ca. 1475. Segons ISTC: "The types are identified as those used at Zaragoza by Vindel (followed by BMC X p.26 and IBE), but as those used at Barcelona at JRL (N. Griffin, in Bulletin of the John Rylands University Library, 70:2 (1988), p.17)"
El text havia estat erròniament atribuït a Mehmed II, sultà dels turcs, 1432-1481, però en realitat n'és l'autor Laudivio, de Vezzano. Segons ISTC: "Falsely attributed to Mahomet II by the author, Laudivius Zacchia (F. Babinger, Laudivius Zacchia, der Erdichter der "Epistolae Magni Turci", Bayerische Akademie der Wissenschaften, Phil.-hist. Klasse, Sitzungsberichte, Heft 13, 1960) (CIBN)"
Tít. obtingut de l'epígraf del f. sign. [a]2. Al colofó (f. sign. [c]7) hi figura: Finis Epistolarum Laudiuij
Peu d'impr. deduït d'ISTC. IBE l'atribueix a Pablo Hurus i Juan Planck i el data ca. 1480-1484
El f. sign. [a]1 en blanc
Signatures: [a]-[b]8, [c]7
Tipus gòtics
Espais en blanc per a les caplletres
Referencias: GW M25618
Referencias: IBE 3457
Referencias: ISTC im00059500
Referencias: Vindel (A) IV, 6
Reproducció digital disponible a: Memòria Digital de Catalunya