Les col·leccions
La Subdirecció General de Coordinació Bibliotecària, amb la col·laboració de les comunitats autònomes i altres administracions, persones i institucions, treballa en la recerca, selecció i digitalització de fons que formen part del patrimoni bibliogràfic espanyol; d'aquesta manera s'han recuperat col·leccions importants de manuscrits i impresos antics conservades a les biblioteques públiques de l'Estat com les que vénen dels monestirs de Santa María de Huerta, Santes Creus i Poblet (ara, respectivament, a les Biblioteques Públiques de l'Estat a Sòria i Tarragona), la col·lecció Borbón-Lorenzana (que es troba a la Biblioteca de Castella-La Manxa/Biblioteca Pública de l'Estat a Toledo), les col·leccions destacades d'impresos antics de les Biblioteques Públiques de l'Estat a Lleó, Oriola, Cadis i Còrdova o les riques col·leccions lul·lianes de la Biblioteca Pública de l'Estat a Palma de Mallorca.
Els manuscrits, els incunables i els impresos antics s'han seleccionat per característiques com la raresa, l'especial importància bibliogràfica, la representativitat o la relació que tenen amb els fons locals o històrics de determinades procedències com ara, per exemple, la col·lecció d'impresos de la Biblioteca Pública de l'Estat a Lleó.
A més, s'han incorporat a la biblioteca col·leccions importants com ara la de fons iberoamericans i de les Filipines, que procedeix principalment de la Biblioteca Hispànica de l'AECD (Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament) i del Museu d'Amèrica.
Una altra col·lecció valuosa és la de la Guerra de la Independència, que es va incorporar l'any 2008 amb motiu de la commemoració del segon centenari de la contesa. Aquests fons procedeixen majoritàriament de les biblioteques del Ministeri de Defensa. Dins d'aquesta col·lecció cal destacar els 1.622 documents cartogràfics –majoritàriament mapes, plànols o cartes nàutiques–, relacionats amb episodis o batalles de la Guerra de la Independència que procedeixen del Centre Geogràfic de l'Exèrcit, l'Arxiu Central Militar de Madrid i el Museu Naval de Madrid. Aquests materials cartogràfics permeten un acostament a les estratègies militars utilitzades i el coneixement de nombrosos aspectes de la geografia espanyola a principis del segle XIX.
La digitalització de fons conservats en els instituts de batxillerat històrics ha servit de base per a la creació d'una col·lecció de fons pedagògics formada, d'una part, per tractats de pedagogia i, de l'altra, per eines per a l'educació i l'aprenentatge com ara manuals, làmines, diapositives, cartilles, etc. Tot això constitueix la memòria educativa de diverses generacions, així com una font valuosa per a la història de l'educació a Espanya i un conjunt de recursos educatius a disposició d'alumnes i mestres.
Així mateix, cal destacar els fons provinents de biblioteques de museus, la major part dels quals depenen de la Subdirecció General de Museus Estatals. Entre aquests fons hi ha col·leccions temàtiques força interessants com la del Museu Sefardita, formada per llibres escrits en hebreu o en espanyol ladí; la del Museu del Vestit, amb un fons sobre costura i moda; els fons arqueològics del Museu Arqueològic Nacional, o els fons d'antiguitats i altres arts decoratives del Museu Nacional d'Arts Decoratives. Cal destacar especialment l'extensa col·lecció de comèdies del Segle d'Or del Museu Nacional del Teatre.
A més, la Biblioteca Virtual ofereix una fototeca, rica i extensa, amb materials fotogràfics procedents de diverses institucions com ara la Fundació per a l'Etnografia i el Desenvolupament de l'Artesania Canària (FEDAC), l'Institut del Patrimoni Cultural d'Espanya (IPCE), la Universitat de Navarra, la Fundació Pública Gallega Camilo José Cela (fotos de Cela), la Biblioteca Pública de l'Estat a Pontevedra o la Biblioteca Pública de l'Estat a Oviedo (fons fotogràfic del diari Región).
També s'hi poden trobar altres col·leccions temàtiques d'interès com les de Medicina i Farmàcia, que procedeixen de les reials acadèmies de Medicina i Farmàcia respectivament, els fons administratius històrics de l'Institut Nacional d'Administració Pública (INAP), els fons científics del Reial Observatori de l'Armada i altres biblioteques, col·leccions de llibres de viatges, astrologia, fons religiosos, etc.
Característiques tècniques:
Com a format central de catalogació, la BVPB treballa i carrega els registres en el format MARC 21 (https://www.loc.gov/marc/), utilitzant-ne tres de les variants: MARC 21 bibliogràfic, de fons i d'autoritats. Mitjançant la utilització del MARC 21 de fons, s'aconsegueix mantenir la informació bibliogràfica separada de la d'exemplar. El format MARC 21 d'Autoritats permet un control exhaustiu d'autoritats de persona, institució, matèria, títol uniforme, etc.
A partir dels registres MARC 21, l'aplicació fa automàticament una sèrie de mapatges a diversos formats, de manera que permet als usuaris la descàrrega de les variants de les metadades següents: Dublin Core, Fitxa, ISBD, MODS, MARCXML, MARC etiquetatge, BibTeX, Jisc, METS, EDM, SKOS, ALTO, etc.
La BVPB té en compte la realitat plurilingüística de l'Estat espanyol i utilitza encapçalaments en totes les llengües de l'Estat, així com en anglès. Per a fer-ho, s'utilitzen els camps específics del format MARC 21 per a registres d'autoritat designats a aquest efecte.
A més, els registres d'autoritats de la BVPB s'han sotmès a diversos processos semiautomàtics de vinculació a altres fonts d'autoritats com ara VIAF, LEM, Dbpedia, LCSH, EMBNE, RAMEAU, SWD, LEMAC, LEMAG i LEMAV, etc.
La BVPB està degudament adaptada a la web semàntica i ofereix versions dels registres en RDF, en format EDM per als registres bibliogràfics i en SKOS per als registres d'autoritat.
Per a utilitzar la informació referida a l'objecte digital que conformen la descripció bibliogràfica, els registres de fons, els punts d'accés normalitzat i la informació de la còpia digital (tècnica, administrativa, estructural i de drets) s'utilitza el format METS (Metadata Encoding Transmission Standard –http://www.loc.gov/standards/mets/). A més, la BVPB figura en el registre d'implementadors d'aquesta norma www.loc.gov/standards/mets/mets-registry.html
La BVPB té el seu propi perfil de METS al qual es pot accedir en l'adreça següent: http://www.loc.gov/standards/mets/mets-registered-profiles.html
Aquest perfil està orientat a la creació de METS que serveixin per a representar, preservar i ingestar els objectes digitals que s'arxiven i ofereixen al públic en aquesta biblioteca, però també es pot utilitzar per a ingestar objectes digitals o metadades en altres biblioteques digitals i bases de dades i, en general, per a registrar, transmetre i emmagatzemar metadades i objectes digitals.
Si per a catalogar les obres s'utilitza el format MARC 21, i per a la càrrega i la descripció d'objectes digitals el format METS, per a la preservació en el nostre sistema de preservació (http://travesia.mcu.es/portalnb/jspui/handle/10421/9003), el format PREMIS (http://www.loc.gov/standards/premis/ ). Està previst implementar pròximament la funció de la cerca en el text de les publicacions mitjançant el procés de reconeixement òptic de caràcters en format ALTO (http://www.loc.gov/standards/alto/).
Pel que fa als formats d'imatge, per a la seva visualització i descàrrega, la BVPB proporciona còpies digitals de les obres digitalitzades en una qualitat mitjana, s'ofereix una versió multipàgina en format JPG i una altra versió en PDF. Per a la preservació s'utilitza el format TIF.
La BVPB ofereix al seu web nombroses opcions de cerca, visualització i descàrrega de continguts que permeten que els usuaris en facin una investigació profunda. A més d'aquestes opcions, s'ofereix la possibilitat de cercar-ne els registres mitjançant un servidor SRU (http://bvpb.mcu.es/i18n/sru/sru.cmd). SRU és una especificació de la Library of Congress que implica l'evolució de la tecnologia client servidor prescrita per la normativa Z39.50 o ISO 23950. D'aquesta manera, la BVPB es configura com a proveïdora de serveis web i així es recull en el registre corresponent que manté la Library of Congress https://www.loc.gov/standards/sru/.
La BVPB també permet recol·lectar els seus registres mitjançant el protocol OAI-PMH (https://www.openarchives.org/pmh/).
Pel que fa a aquest darrer protocol, la Biblioteca Virtual del Patrimoni Bibliogràfic té un repositori OAI-PMH (http://bvpb.mcu.es/i18n/oai/oai_bvpb.mcu.es.cmd?verb=Identify) que possibilita que els registres s'estiguin recol·lectant per mitjà de repositoris o agregadors OAI-PMH com ara Hispana (http://hispana.mcu.es/es/estaticos/contenido.cmd?pagina=estaticos/presentacion), Europeana (http://www.europeana.eu.portal/es), WordCat (https://www.worldcat.org/), etc. i que figura com a proveïdor de dades en el registre de proveïdors OAI-PMH de la Open Archives Iniciattive (http://www.openarchives.org/Register/BrowseSites) i en OAISter (https://www.oclc.org/es/oaister.html).
El repositori OAI treballa a partir dels registres en MARC 21 i mapa automàticament altres formats com ara Dublin Core, ESE, EDM, OAI-MARC, etc.
La Biblioteca Virtual del Patrimoni Bibliogràfic corre sobre el programa de biblioteca digital Digibib, de l'empresa Digibís SL i està gestionada per la Subdirecció General de Coordinació Bibliotecària del Ministeri d'Educació, Cultura i Esport.
