Laudinii equitis Hierosolimitani ad Francinu[m]...

Notas: El text havia estat erròniament atribuït a Mehmed II, sultà dels turcs, 1432-1481, però en realitat n'és l'autor Laudivio, de Vezzano. Segons ISTC: "Falsely attributed to Mahomet II by the author, Laudivius Zacchia (F. Babinger, Laudivius Zacchia, der Erdichter der 'Epistolae Magni Turci', Bayerische Akademie der Wissenschaften, Phil.-hist. Klasse, Sitzungsberichte, Heft 13, 1960) (CIBN)" i "Add: Antonius Beccadelli, Panormita: De Hermaphrodito"
Tít. i menció de responsabilitat obtinguts de l'epígraf del f. sign. [a]1. A la fi del text (f. sign. [c]6) hi ha la menció: Epistolae magni Turci finiunt, a Laudino equite Hierosolimitano editae, seguida de: De Hermaphrodita per D. Panormitanum Carmen
Peu d'impr. obtingut dels repertoris. A la fi de la taula (f. sign. [c]8): G. F. T.
Signatures: [a]8, [b]6, [c]8
Espai en blanc, amb testimoni, per a la 1a caplletra
Referencias: BMC VI, 885
Referencias: Goff M-59
Referencias: GW M25645
Referencias: HC 10502
Referencias: IBE 3456
Referencias: IGI 5967
Referencias: ISTC im00059000
Referencias: Pol. (B) 2562
Reproducció digital disponible a: Memòria Digital de Catalunya