Amb motiu de la celebració del 40é aniversari de la ratificació de la Constitució Espanyola de 1978, del dia 6 de desembre de 2018, la Biblioteca Virtual del Patrimoni Bibliogràfic es complau a presentar la seua col·lecció de Constitucionalismo español, composta per constitucions espanyoles i estrangeres i altres obres de temàtica constitucionalista.
La col·lecció està formada per 113 obres que inclouen les cartes magnes d'Espanya, avantprojectes i projectes de Constitució, iniciatives parlamentàries, llibres d'Història i de Dret Constitucional i Militar, assajos, discursos i conferències, anuncis, notícies, fotografies, etc. El gruix de la col·lecció (93 obres) prové de la Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació, havent-hi també obres de les universitats de la Llacuna (12) i Navarra (10), de la Fundació Sancho el Savi (1) i de la Fundació per a l'Etnografia i el Desenvolupament de l'Artesania Canària (1).
Els textos de constitucions estrangeres de la col·lecció han sigut publicats a Espanya, i contenen cartes magnes de països europeus i americans,incloent textos tant de països encara existents com de països ja desapareguts, com Prússia.
Entre les obres més curioses dins d'aquesta col·lecció podem esmentar un indult general, en forma de Reial decret, amb motiu del restabliment de la Constitució espanyola l'any 1820, el jurament d'obediència a la Constitució de 1812 del bisbe d'Orense i un poema a la Constitució de 1812.
LES CONSTITUCIONS ESPANYOLES. BREU RESSENYA HISTORICA
En els dos últims segles de la història d'Espanya, des de 1812 fins a 1978, s'han promulgat i entrat en vigor huit constitucions de diferent signe que han marcat l'esdevenir polític i social de la nostra nació.
LA CONSTITUCIÓ DE CADIS, LA PEPA
La Constitució de Cadis va ser proclamada el 19 de març de 1812 i va introduir, per primera vegada, el concepte de la sobirania nacional. Va haver-hi un cert acord polític entre liberals i absolutistes i això va permetre instaurar les bases d'un Estat liberal a Espanya. Es va desenvolupar com un recurs més de la independència nacional enfront de la invasió francesa i va resultar ser un instrument que aconseguia superar les bases de l'Antic Règim.
L'Estatut Real de 1834 es pot considerar una Carta atorgada i va ser una resposta a la liberal i progressista Constitució de 1812. En ella es va desenvolupar el programa del partit moderat sense tindre en compte els conceptes liberals avançats. El rei posseïa la iniciativa legal i, per contra, les Corts tenien poca importància i activitat. De l'Estatut Real cal dubtar de si es tracta d'una autèntica Constitució o és una mera convocatòria de Corts.
CONSTITUCIÓ DE 1837, MODERADAMENT PROGRESSISTA
La Constitució de 1837 va consolidar el règim constitucional a Espanya i va establir un sistema constitucional que limitava el poder dels governants i la possibilitat d'alternança en el poder per a les diferents forces polítiques. La Constitució de 1837 va incorporar, per primera vegada en la nostra història constitucional, una declaració sistemàtica i homogènia de drets.
La Constitució de 1845 va resultar ser un esforç dels moderats per conciliar tradició i revolució. El liberalisme moderat va aconseguir imposar la seua concepció doctrinal. Va desaparéixer el concepte revolucionari de la sobirania de la nació i es va reabocar a la fórmula tradicional històrica de la sobirania compartida per les Corts i el Rei. D'aquesta manera, s'articulava el domini de la Corona sobre les altres institucions.
CONSTITUCIÓ DE 1869, LA GLORIOSA
La Constitució de 1869 va ser, bàsicament, el resultat dels principis democràtics de la Revolució de 1868. Va ser la primera elaborada per una assemblea triada per sufragi universal masculí. Els punts principals, considerats l'essència de la Revolució del 1868, van quedar plasmats en el text constitucional: sobirania nacional, sufragi universal, aconfessionalitat, separació de poders i, sobretot, una àmplia declaració de drets. Va suposar un important avanç en el constitucionalisme espanyol.
CONSTITUCIÓ DE 1876, RESTAURACIÓ CONSERVADORA
La Constitució de 1876, va resultar d'un acord entre els diversos corrents del liberalisme moderat i conservador, dominants durant la Restauració, per a alternar-se en el poder. El rei recuperava amplis poders i tornava a compartir la sobirania amb les Corts. La capacitat legislativa del Congrés va quedar bastant restringida per l'acció d'un Senat aristocràtic i elitista.
CONSTITUCIÓ REPUBLICANA DE 1931, POPULAR I DEMOCRATICA
La Constitució de 1931 va rescatar part del projecte republicà de 1873. Instaurava un Estat avançat i democràtic de dret. Espanya adoptava la forma d'una “República democràtica de treballadors de tota classe”, laica i aconfessional. Els principis polítics que inspiraven la Constitució de 1931 eren la democràcia, la descentralització, el laïcisme i l'economia social. La Constitució establia una sola cambra legislativa i un Tribunal de Garanties Constitucionals i preveia l'autonomia dels municipis i de les regions.
CONSTITUCIÓ DE 1978, EL CONSENS I L'ESTAT DE LES AUTONOMIES
La Constitució de 1978 va ser producte del consens polític que va fer possible el passe a la democràcia a Espanya després de la mort de Franco. Va proclamar, com a principi originari, la sobirania del poble espanyol, constituït en un Estat social i democràtic de dret. Va consagrar la monarquia parlamentària com a règim polític de l'Estat espanyol i el va definir com a “social i democràtic de dret”. El text va suposar la ruptura amb el règim anterior, implantant a Espanya un sistema molt descentralitzat amb àmplia autonomia per a les Comunitats territorials; encara que dins de “la indissoluble unitat de la Nació espanyol.
Enlaces destacados
